HISTÓRICO DEL CICLO DE ARTE DE ACCIÓN / PERFORMANCE ART Arrt d'Accció
Octubre 2009
 |
| 3 i No Res Lucía Peiró, Avelino Saavedra, Bartolomé Ferrando EMBOLICS DE VEU Entre poesia i música; entre cants i esclats de lletra, tres veus s'articulen i remuguen trossos de paraula. El que diuen escapa al territori de la parla i emeten un llenguatge de frecs, de línies, d'esquerdes, de ferides i de grumos fonètics que parlen entre buits més enllà del parla. La tendresa, la satisfacció, el greuge, l'exigència o el plor apunten el seu cap de tant en tant. Les veus diuen, des de lo desconegut, trets i matisos del que a tots ens és conegut i ens situen, entre l'absurd i l'evident, en un espai embullat de signes, entre crits i silencis punxeguts |
|
| Josep Masdevall Josep Masdevall (Banyoles, 1967) Estudia Belles Arts a la Universitat de Barcelona. L’orientació escultòrica d’aquests primers anys determina que la seva obra, tot i materialitzar-se en formats diversos, tingui una relació especial amb l’espai on s’insereix. A principis dels anys 90, s’apropa a l’art conceptual fins a interessar-se per la lingüística. Així, l'any 1997 es llicencia en Filologia Catalana a la Universitat de Girona. D’altra banda la preocupació per l’espai i la seva representació, que es va iniciar en els primers estudis d’escultura, l’ha portat a llicenciar-se en geografia el 2004. La seva obra actual es mou entre l’escultura, les instal.lacions i intervencions, i les accions. La presència de l’artista, que en les primeres accions dels anys noranta està relacionada amb intervencions a l’espai de caràcter escultòric, ha acabat essent l’element principal de les darreres obres com “Solo con público” (Múrcia, 2007), en la qual Masdevall surt a l’escenari i s’hi està dret sense fer Res durant uns vint minuts, o com “Exercicis d’estil” (Banyoles, 2008), on l’artista s’està 11 hores seguides d’un dijous qualsevol (de sol a sol) en un punt de la Plaça Major de Banyoles esperant. “Fi de partida” “Després de fer l’acció de Múrcia fa dos anys, en la qual no hi havia res més que la meva presència, vaig pensar que aquesta línia de treball potser havia arribat al seu fi, si més no en aquest format de “performance” amb escenari i públic específic. No sé perquè, les condicions d’aquest cicle (espai, situació, …) m’estan portant cap a continuar despullant l’acció d’elements innecessaris per dir alguna cosa d’allò que som, sense saber si és el final d’alguna cosa o el principi d’alguna altra, i assumint el risc de no dir res.” (les fotografies que envio estan tretes del video de l’obra “Exercicis d’estil”, realitzada a la Plaça Major de Banyoles, des de les 7h del matí fins les 6h de la tarda d’un dijous d’octubre del 2008.) |
|
| Presentació del llibre Bartolomé Ferrando. La fractura dels marges poètics
(Editorial Alfons el Magnànim, 2008), de Josep Sou. Entre poesia i música; entre cants i esclats de lletra, tres veus s'articulen i remuguen trossos de paraula. El que diuen escapa al territori de la parla i emeten un llenguatge de frecs, de línies, d'esquerdes, de ferides i de grumos fonètics que parlen entre buits més enllà del parla. La tendresa, la satisfacció, el greuge, l'exigència o el plor apunten el seu cap de tant en tant. Les veus diuen, des de lo desconegut trets i matisos del que a tots ens és conegut i ens situen, entre l'absurd i l'evident, en un espai embullat de signes, entre crits i silencis punxeguts. |
Septiembre 2009
 |
| HERMA AUGUSTE WITTSTOCK Va nàixer 1977 en Peine, Alemanya. Viu a Berlín i treballa en tot el món. SOBRE EL MEU TREBALL El tema principal del meu treball en performance, és esbrinar els límits de l'audiència, i on estan els meus propis límits mentals, els límits entre la força i el dolor. És important agafar l'energia de la meua performance, i passar-la al públic. El públic i jo explorarem noves maneres. El meu cos és el meu temple, el meu punt d'interès. Persones, coses, i espais, tenen una lògica interna. Cada situació pot ser una performance, així com, jo sóc una performance en mi mateixa. Tracte de simplificar la vida quotidiana i posar-la dins d'un nou context. Jo faig un joc amb el temps i la concentració. En els meus treballs de grup estic interessada en la manera de treballar i de pensar d'altres artistes, i en com les idees de cada artista es transformen en una idea diferent quan es combinen. Les meues pròpies posicions es tornen més clares a través de l'intercanvi. Des de fa dos anys he canviat l'estructura de com prepare les meues performances. Per a la meua és cada vegada més i més important jugar amb l'espai on he de fer la performance. Primer, anar a alguns llocs, sentir l'aire d'aquest espai, l'olor, l'atmosfera i la situació. Les fotos no poden mostrar-me açò. Llavors, de vegades trie estranys racons, carrers ... i, a continuació, qualsevol cosa que faça interessant com manejar la situació. Veig a la gent en el carrer, i sé si m'agradaria fer una peça interactiva o no interactiva. Maneig la situació i el material que tinc amb mi,i/o el qual trobada. De vegades, conec el meu objectiu prèviament, però el que realment m'encanta és l'experiència i que la gent que està a la meua al voltant, em plantegen situacions espontànies. Però l'exposició no és tan espontània, perquè es prepara amb alguns dies d'antelació, sense cap tipus de pla previ, però creix i té una estructura clara en la seua majoria, abans que l'exposició siga inaugurada o oberta. |
|
| ARACELI CANALES I ICIA CASADO formen "COMPÁ_GINAR-NOS" Naix com a projecte performàtic comú en constant construcció basat en el flamenc i les seues formes d'expressió. El ball, el gest, el cante i les seues lletres, els vestits i iconografies i una jartá d'art i compá resulten generar un infinit d'accions que reinventen un nou llenguatge. Dur-lo a les nostres vides, alimentar-nos d'ell i traure des de dins cap a fora, és la cosa que ens mou i ens uneix. Araceli Canales (Ontinyent, València) & Icia Casado (Sevilla) comencen la seua aproximació a la performance gràcies a Bartomeu Ferrando entre els voltants de la Facultat de Belles Arts i els espais urbans de ciutats com Rennes (França), Barcelona, Lisboa i València. Entre les dues s’estén un univers artístic en el que la ferramenta és una simple excusa per a expressar-se, ja siga la performance, la videocreació, la instal•lació, l’escenografia, la música, el dibuix-graffiti, es fan còmplices dels seus mons interiors i les deixen ser allò que volen ser. En veritat som… QUI-COM-QUAN-ON-PERQUÈ-QUI-COM-QUAN-ON-PERQUÈ QUI-COM-QUAN-ON-PERQUÈ-QUI-QUI-COM-QUAN-ON-PERQUÈ-QUI-COM-QUAN-ON-PERQUÈ-QUI-COM-QUAN-ON-PERQUÈ-QUI- (repetidament) LA PERFORMANCE L'estampa. Flamenc ortopèdic, el trencament del ball, trencar la seua continuïtat, pausar l'expressió del gest. El souvenir. Allò que recordem, l'arrel flamenca de cada una, ho traslladem com souvenir de memòria col·lectiva. Nosaltres souvenir i els objectes souvenir. El flamenco cap a dins i cap a fora. La vida, i allò que la vida és. Allò que em tira d'Andalusia, i la que ve d'arrel. Els elements ens eixen per baix dels volants. On has nascut flamenco??? Esmicolar tots els arquetips flamencs, la pinta, els tacons, el collar, el mantó. Ser en eixe moment clavell, ser pinta… Algú que no sàpiga cantar i cante. Et creus que balles bé, que cantes bé… t'encabotes en això. Com trauries el quejío que portes dins??? |
|
| HORTENSE GAUTHIER I PHILIPPE BOISNARD formen "HP PROCESS" HP Process és una entitat en conjunció/disjunció que desenvolupa una pràctica d’art d’acció numèrica. Treballen essencialment en performances poètiques multimèdia en les quals la imatge i el so són generats en temps real i de manera interactiva, en una lògica de barreja dels diferents espais de representació i de percepció. També realitzen creacions sonores, tant per a concerts en viu com per a instal•lacions. Aquest treball sonor està basat en l’expansió de freqüències sonores a partir de la veu en una lògica sorollosa i immersiva. De manera improvisada o a partir de poemes-partitura, Hortense Gauthier actua amb la seua veu i la seua respiració i Philippe Boisnard ho aprehèn en viu per ordinador per a transformar-les, amplificar-les i expandir-les, i crear així tant una poesia sonora electrònica com paisatges sonors. El treball de HP Process podria ser definit com una POESIA D’ACCIÓ NUMÈRICA. Intenta interrogar la relació entre cos i tecnologia, i explorar les dimensions plàstiques, visuals, sonores, numèriques i corporals de l’escriptura. Intervencions en nombrosos festivals, museus, universitats i teatres (CAPC de Bordeaux, La Comédie de Reims, festival Empreintes numériques (Toulouse), festival/ E-Poetry (Barcelona), festival Son-Vision (Genève), festival Expoésie(Périgueux), GRIM-Montévidéo (Marseille), Cité européenne des Récollets (París), FabrikaVoxa - Espace Gantner (Belfort), festival Transe Atlantique (Pau), Rencontres Chorégraphiques de Carthage (Tunísia), PureData Convention 2009 (Sao Paulo) ... Philippe Boisnard i Hortense Gauthier també estan molt implicats en el camp de la literatura contemporània: escriptura, edició, organització de nombroses lectures, festivals, exposicions sobre literatura i noves tecnologies amb /Trame Ouest/; creació per part de Philippe Boisnard de la web Libr-critique.com, pàgina d'actualitat, de crítica i de recursos sobre literatures contemporànies i les seues extensions; creació (per Hortense Gauthier) de la revista Talkie-Walkie, plataforma multimodal... En diverses realitzacions replantegen les qüestions de la mediació, dels vectors de comunicació i difusió, del context, de la recepció, així com la utilització dels nous mèdia. |