ESTHER FERRER

Es coneguda per les seues performances, que realitza individualment o formant part del grup ZAJ (dissolt en 1996)

En la seua llarga carrera com artista de l’acció ha participat en nombrosos Festivals tant a l’Estat espanyol como a l’estranger (Alemanya, Itàlia, Suïssa, Bèlgica, França, Dinamarca, Noruega, Anglaterra, Holanda , Polònia, Eslovàquia, República Txeca, Hongria, Bulgària, Estats Units, Canadà, Mèxic, Cuba, Tailàndia, Japó, Corea, etc.).

Ha exposat el seu treball plàstic en galeries i Museus de diferents països. En 1999 fou un dels dos artistes que representaren l’Estat Espanyol a la Biennal de Venècia.
Ha impartir nombrosos cursets en Universitats i Escoles de Belles Arts a Canadà, França, Itàlia i Suïssa a més de Espanya.
Obres radiofòniques: Al ritmo del tiempo i TA TE TI TO TU o la agricultura en la Edad Media.

Esther Ferrer s'ha referit contínuament a l'absurd de la vida quotidiana, que és el punt de partida del seu treball artístic. Afegir l'absurd a l'absurd significa acostar-se i retirar-se d'això.

Simples successos, una paraula llegida, un títol, un objecte de la vida quotidiana, poden ser els punts de partida per a una idea de performances. No hi ha materials determinats en el sentit de la teoria clàssica de l'art, en la que els colors i el pinzell s'anteposen a la pintura, els tons a la música o les paraules a la poesia. Per a Esther Ferrer, les imatges, les fotografies i les peces musicals estan a un mateix nivell. Moltes vegades estes han sorgit d'una performance. Esther Ferrer separa rigorosament aquest centre del seu treball artístic de totes les formes de happenings o qualsevol altres tipus d'escenificacions que han aparegut en el segle XX. Les seues accions són monotemàtiques, reduïdes a l'extrem, no són espectacles, no són ficció, estan sempre ancorades en la realitat i no obstant això artificials i en un nou context. No representen res. El seu buit i el seu absurd converteixen el receptor en un intèrpret, l’introdueixen en un procés d'interpretació. Encara que aquest, l'espectador, es comporte de forma reticent i fins i tot se'n vaja, participa de forma activa.

El "material" d'Esther Ferrer són les formes bàsiques de la visió humana: l'espai i el temps.
(Extracte de: "Rationality and unpredictability", Helga de la Motte - Catàleg: Esther Ferrer, de la acción al objeto y viceversa. (Esther Ferrer: From d'action to the object and vice versa.)

Esther Ferrer no busca més que establir una silenciosa eloqüència sustentada en la contrarretòrica, una eloqüència per mitjà de la qual els objectes trunquen qualsevol verbositat i espanten tot tipus de parleria. Minvada la loquacitat, reduïda tota fe lingüística, l'artista propicia aquest procés compartint mitjançant les seues accions i performances un espai (concret) i un temps (present). Aquests elements es transformen en els eixos rectors d'una activitat que s'exerceix a través del contacte, és a dir, a través d'eixa presència a què en tantes ocasions s'ha referit la pròpia autora. Com a conseqüència d'això, l'objecte es converteix en obra, l'obra en acció, l'acció en presència, la presència en instantaneïtat i la instantaneïtat en eixe despreocupat esclat de coses que només escriuen el transcurs d'una objectualitat que espenta a un ara vibrant i calmat, replet i buit, lluminós i fosc.

(extracte de: “Esther Ferrer: de la performance, de sus usos y otras utilizaciones” - David Pérez. Ed. Universitat politècnica de València - Sin marco: arte y actitud en Juan Hidalgo, Isidoro Valcárcel Medina y Esther Ferrer).