HISTÓRICO DEL CICLO DE ARTE DE ACCIÓN / PERFORMANCE ART Arrt d'Accció
Diciembre 2009
 |
| MARIA MARTICORENA 1977 (A Corunya). VAlegre i amb algun tret característicament molt expressiu: els seus ulls, la seua boca, i les seues xicotetes mans i peus.... mai parava quieta, la qual cosa resultava graciós; alhora que contribuïa a definir una personalitat alegrement i profundament creativa. La dita personalitat li ha permés quasi sempre aconseguir tots els seus propòsits. El vitalisme (des d'un punt de vista artístic) l'adquireix a causa dels seus gustos que sempre, i d'una manera o altra, han estat encaminats cap a temes generadors d'idees plenament vinculades i en total consonància amb el món de l'art. Amb el pas del temps i a poc a poc estos temes han anat constituint l'eix vertebrador i central que actualment guia la seua vida. BREU TRAJECTÒRIA ARTÍSTICA: María Marticorena és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Vigo, com també Diplomada en Conservació i Restauració de Béns Culturals. Tant la creació artística com la conservació d'art han estat sempre latents en el seu mode de fer. Per a ella, dos extrems tan verdaderament oposats com propers. Va obtenir la Beca "Ruta Quetzal", i va guanyar el 1r Premi d'escultura "Novos Valores 04", així com el 1r Premi d'Arts Plàstiques “Gzcrea 06”, de la Xunta de Galícia. Tot i que treballa amb l'escultura, intervenció, i dibuix principalment, mostrant-nos les seues obres tant en exposicions col•lectives com individuals, considera la performance art la seua principal trajectòria artística. En el seu cas, la performance és entesa des de les arts plàstiques, i és una mescla entre escultura, cos i art conceptual. "Silbando mis Tormentos" "Xiulant els meus Turments"/'Performance'/Duració aprox. 12'/Música: "Jinetes en el Cielo" i "El bueno, el malo y el feo Mix" "Xiulant els meus Turments" és el títol d'esta nova performance a estrenar. La seua inspiració naix en un poble anomenat Fort Worth situat a escasses milles de Dallas, Texas. Com a creadora, he tingut l'ocasió d'assimilar per l'espai de quasi tres anys la cultura del cowboy i l'esperit Texà. Així, hi ha certs aspectes del Western que m'interessen a nivell performàtic. L'oest va ser fet per hòmens violents i sense complicacions, són eixa força i simplicitat les que vull reflectir en la meua performance" La Performance en l'obra de María Marticorena "Viatgera de la incertesa en la dimensió conceptual" La lentitud, la minuciositat, l'esforç, la repetició, pareixen ser valors sobre els quals se sustenta una actitud creativa que ens llança interrogants sobre el que veiem i com ho veiem. María Marticorena (A Corunya 1977) és una gran observadora que manté una relació peculiar amb les coses i circumstàncies que la rodegen, basada en l'humor, la ironia, l'observació atenta i directa, tot això en un constant diàleg. Existeix en aquest treball una mirada atenta que naix d'una necessitat d'ordenar el món, i per a això no troba l'artista una altra manera que la d'intervindre en ell. És en aquest entre vindre de les coses on María pareix trobar-se amb comoditat. Segons les coses vénen, dialoga i les interroga; les analitza, dissecciona i extrau d'elles allò que li interessa. Però és en esta intervenció on aquella actitud que començava per l'observació pren cos; és a dir, transcendeix a l'experiència, a l'implicar-se amb les situacions i amb la realitat mundana. Així Deixar-se les ungles, Fins que el meu cos aguante o Fins a l'última gota, són títols de treballs de performance, on l'artista aconsegueix una major maduresa, i en els que la seducció i un certa tremolor sensible posen a l'espectador tens, li qüestionen la seua capacitat d'implicació amb aquelles coses mundanes que ens rodegen i que ens configuren com a subjectes al ser part i dibuixar els escenaris de les nostres experiències. Lluny de ser treballs que remeten a un abstracció creativa, sempre està present, a manera d'invitat, un espectador suggerit de molt diverses maneres: dualitats, seduccions, empaties, invitacions... El cos que María Marticorena ens mostra com a ferramenta amb què exerceix el diàleg és el cos de l'experiència. Una experiència que passa pel patiment, a vegades, en clara al•lusió a la nostra cultura religiosa; però també es tracta d'un cos que experimenta, que es coneix en la mesura que s'exposa a l'altre perquè és en la mirada de l'altre, que María no deixa de buscar, on l'experiència del seu cos cobra carn. Presenciant les seues performances experimentem una estranya tensió on la pugna de contraris no deixa d'exercir sobre nosaltres un cert estranyament incòmode. Ens sedueix la simple bellesa de les seues presentacions, però ens tortura les tensions que busca i al•ludeix en estos treballs; ens crea expectatives d'un lirisme musical que pareix arribar però ens torba quan la pressió i tensió trenca els lligams d'un cos convertit en instrument; ens sedueix amb un cos entregat a la visió però no ens sentim còmodes quan ens descobrim còmplices, com a tafaners, d'unes accions que uneixen esforç i sufocació, agressivitat i subtilesa, ocultament i desvetllament a un mateix temps. Juan Carlos Meana Artista i professor de la Facultat de Belles Arts Universitat de Vigo mariamarticorena.multiply.com |
 |
| ALBA CASANOVA Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, actualment cursa un Màster de Producció Artística en la mateixa universitat. En 2008 va ser becada per a estudiar en la Universitat de Xile. És a més Tècnic Superior en Arts Aplicades a l'Escultura per l'Escola d'Arts i Oficis Mestre Mateo de Santiago de Compostel•la, Galícia. Ha realitzat nombrosos cursos i ha exposat la seua obra en exposicions i festivals de diversos punts de la península, com Sevilla, Bilbao, Pontevedra, València, i fora del país, com a Xile o Portugal. El seu treball principalment es planteja des de les disciplines de la performance, el videoart i la instal•lació. Les performances d'Alba Casanova naixen de l'expressió de la subjectivitat utilitzant xicotets actes quotidians que construeixen metàfores desordenades. Estes accions sorgeixen de l'exploració de les experiències personals entorn de l'assimilació d'estereotips femenins, tant a nivell estètic com de comportament en l'àmbit personal. És una aproximació a l'anàlisi de certes qüestions pròximes des del mínim, que responen a actituds generalitzades en l'àmbit de la quotidianitat però que parteixen d'una mirada sense més pretensió que reflectir els comportaments propis evidenciant-los a través de la transformació. Les imatges es van creant així a partir de l'acció i desenvolupen una realitat alternativa en què el so, el cos i els objectes juguen un paper imprescindible. |
 |
| LENY PONY "Desmayarse, atreverse, estar furioso, áspero,tierno,esquivo, ................................... leal, traidor, cobarde y animoso: no hallar fuera del bien centro y reposo, mostrarse alegre, triste, humilde, altivo,... valiente,fujitivo,satisfecho,ofendido,receloso...; beber veneno por licor suave; olvidar el provecho, amar el daño: creer que un cielo en un infierno cabe; ...quien lo probó lo sabe." La senzillesa, la quotidianitat, allò aparentment insignificant, l'orgànic com a fet germinal dins d'una reducció-concentració davall les estratègies de representació de la seducció, el secret, la distància, les aparences, jocs d'allò real i de l'imaginari en una no-representació en constant metamorfosi. Generar un sentit en l'experimentació d'una escena a través d'un moviment imaginari, de desafiament a la realitat que m'arrossegue i seduïsca, que em rebel•le. Mai no he assajat una acció, encara que sí que tinc una idea, esquema o dibuix d'ella. Esgotaria el meu desig si ho fera, la consumiria arrossegant amb això la sensació d'inquietud i aguait a l'abisme que m'espenta a fer-la sense més. Puc respondre a la pregunta de què em porta a fer-la però no m'agrada explicar amb paraules una acció determinada, no tinc res a explicar. Al contrari, m'agrada escoltar com a anècdota sensacions o interpretacions dels altres, m'és curiós saber on va viatjar o no cada u, si és que ho va fer! ...a l'avorriment, a la son, al fàstic, al... al seu rebost de fruites?... Actualment i en concret, treballe l'estudi de l'objecte Cadira i la seua presència en relació al cos i l'acció del perfórmer (Projecte d'Investigació). lenypony.blogspot |
Noviembre 2009
 |
| RICHARD MARTEL Bagotville, 10 de juliol de 1950. Viu i treballa a Quebec. Richard Martel és un artista multidisciplinari quebequès instal•lat a Quebec des de fa vint anys i que presenta regularment les seues activitats tant al seu país com a l’estranger. Actiu en diferents àmbits, investiga les arts visuals, principalment la instal•lació i la performance, el vídeo i la instal•lació vídeo, la ràdio, l’escriptura, la edició, l’organització d’esdeveniments i l’ensenyament. Membre fundador de les Éditions Intervention, de les quals és coordinador, Richard Martel està a l’origen de la revista Inter, art actuel, de la que és redactor, i de Le Lieu, centre d’art actual (1982) amb el qual organitza l’Encontre internacional d’art performance (RIAP) a Quebec. Compromès amb la pràctica i la teoria, s’interessa en l’art com a sistema d’experimentació i de transgressió. L’art com activitat de comportament poètic. inter-lelieu.org |
|
| GUY SIOUI DURAND CONFERÈNCIA-PERFORMANCE: CANVIAR ELS MOTS, CANVIAR EL MÓN Guy Sioui Durand Indi de la tribu Wendat (Huron) de Wendake (Québec), Guy Sioui Durand és sociòleg crític (PH.D.) i comissari independent. L'art actual i l'art amerindi són els seus dominis d’intervenció. Cofundador de la revista Inter i de Le Lieu, centre d’artistes (Québec), ha publicat tres llibres, entre els quals L’art comme alternative (1997) i Riopelle. Indianité (2003). Escriu per a diversos periòdics, catàlegs i a Internet. Conseller autòcton d’Espace 400’ (Québec 1608-2008), Sioui Durand va participar en abril de 2009 al Fòrum Teòric de la X Biennal de La Habana (Cuba), i a la Delegació de conservadors autòctons de Canadà a la Biennal de Venècia, en juny de 2009. En octubre ha comissariat l'esdeveniment Gépèg (Québec) Souffles de résistances a Hull/Ottawa. Guy Sioui Durand crea "conferències - performance" en les que "canvia el món". siouidurand.org |
(Singapur)
El meu treball tracta sobre nosaltres com a sers híbrids, sobre com les cultures subrogades prenen cos i es construeixen a través del procés de la performance i proliferen cap a la possibilitat de la llibertat cultural i política. La Performance no està feta per a servir a res ni a ningú; és un reiterat acte de resistència contra l'hegemonia cultural dominant que s'ha convertit en una màquina autoritària que sistemàticament oprimeix la llibertat individual i restringeix l'evolució de la creativitat humana. A través d'aquestes contradiccions espere articular els meus propis sistemes de representació i celebrar una humanitat que vol desembarassar el cos de la seua existència perplexa i tornar-li la seua existència plural.