HISTÓRICO DEL CICLO DE ARTE DE ACCIÓN / PERFORMANCE ART Arrt d'Accció
Junio 2008
 |
| ZAIDA GÓMEZ Llicenciada en Arts Escèniques (RESAD Madrid, 1997) i Belles Arts (Conca, 2005). En l’actualitat, professora del departament de Moviment i dansa a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Galícia, a Vigo. Creadora escènica i perfórmer. Cofundadora de Teatracción, La Fragua verde, Inaudita.org i Edita T. Ha col·laborat amb el Col·lectiu d`art de acció de València. Des de 1999, i amb Julio Fernández, explora en la construcció de poètiques performatives i instal·latives de caràcter multidisciplinar. El darrer treball realitzat conjuntament fou la instal·lació audiovisual Fráxiles, Museo de las Palabras, VERBUM, Vigo (2007). JULIO FERNÁNDEZ PELÁEZ Escriptor, poeta visual, artista plàstic, escenògraf. Autor de La risa del conejo (2004), La losa baila el agua (2005),K-mandra o la velocidad de los sueños (2007) i editor de llibres de poesia visual en Edita T. Dramaturg i autor de peces teatrals com Mira la luna (1998) o 20 escenas con resultado de muerte (2008). Des de 2006 dirigeix la web edita-t.com (Palabras flotantes), un espai virtual per a la poesia visual i art-net. Ha participat en diverses trobades de performance i art en acció, així com en distintes publicacions de poesia visual i experimental. |
|
| ANTORCHA AMABLE Antorcha Amable és un duo integrat per violoncel i veu que busseja entre la experimentació i el so tradicional conjugant melodia i soroll. El resultat sonor ha sigut anomenat música fantàstica, híbrid musical de pirueta còsmica, coctelera melosorollista aliena a tendències i etiquetes. Truna (Andrés Blasco, violoncel) i Begoña Tena (veu) comencen amb el grup l’any 2005 participant en sessions de cabaret i posteriorment tocant en directe en les Passarel·les Gaudí (Barcelona) i Passarel·la del Carme (València) amb els dissenyadors Luxoir. També han col·laborat en diversos encontres d’art públic amb la Sala Naranja, el Festigàbal en les festes de Gràcia de Barcelona, Festival Fum d’Arenys de Mar, Festival Veo 2008, sala Magatzems, Teatro de los Manantiales, diverses inauguracions d’exposicions… així com col·laboracions sonores amb espectacles de dansa i teatre experimental. Els seus integrants tenen passats artístics molt diversos. Truna va formar part de bandes com la mítica Carmina Burana o Fitzcarraldo i en l’actualitat compagina el seu treball en Antorcha Amable amb el seu projecte en solitari com a luthier electrònic i experimental. Begoña Tena prové de les arts escèniques i la performance i es dedica a la docència teatral i l’escriptura dramàtica. Viatgen al revés, híbrid sonor d’infinites capes que creixen i desapareixen, es submergeix en ambients fantàstics i exòtics, on allò amable i allò altre salvatge, el gest, so i veu, es fonen en un viatge amb estructures obertes a la improvisació. |
Mayo 2008
|
| DAVID PASCUAL HUERTAS Díguen-li hola a l'Intrús El meu treball, desorientat de l'acció poètica (poètica per a mi, diran alguns), beu igual de la performance que de Cortázar, de la quotidianitat, de la xicoteta tragèdia domèstica, de quan em vaig quedar amb fam. Potser en aquest precís moment s'estiga descongelant tot el gel de Moscou -diu ella. Ara diguen-li hola a l'Intrús perquè jo mai no vaig estar allí. Hem participat (l'Intrús i jo) en festivals com l'eBent a Barcelona, l'adA festival a Oporto, les jornades “Perquè sou així?” a El Ovni Cuadrado (València), el Valetudo Artístico, o l'APART a Puçol, i mai no ens han enviat de cap d'aquests festivals. Ara mateix crec recordar que mai no m'he tallat en cap performance que hajam fet. Mai no hem fet tampoc cap acció de nou hores. Et sembla de veritat que fer performances és la millor manera de fer-te ric? -torna a preguntar. Doncs, la veritat, no ho sé. Jo crec que sí. (final) 5. Un exèrcit d'amants militars llisquen per terra, plens de fang, amb l'objectiu de matar els seus enemics mentres dormen. Abans que ningú no es desperte ja els han arrancat els membres i els han penjat a la plaça perquè tots els vegen. I això em recorda com s'assembla follar a la guerra d'Iraq en els telenotícies o a qualsevol catàstrofe natural. Una fotografia d'una xiqueta corrent darrere d'una bomba nuclear serà la meua figa i la teua polla serà un tanc blindat. Amb el temps, molt de temps, una cigonya o qualsevol altra au fa un niu sobre el tanc i nosaltres ens riem perquè ara creiem que vivim en un porxe a París. Fora es senten bombes o cotxes en funció de l'hora. Tu et fumes un cigarret i a mi em fa la sensació mirant-me els turmells que estic vella, que ja ningú no em mira pel carrer. |
 |
| BEATRIZ SILVA URIBARRI Durant els seus estudis de BBAA tanteja la pintura, el collage fotogràfic, les instal·lacions i l'audiovisual, participant en exposicions col·lectives. Realitza la seua primera acció en 1991. Des de llavors aquesta es converteix en la seua pràctica artística més freqüent. Ha participat en jornades, trobades, festivals de performances, a Holanda, Alemanya, Itàlia i distintes ciutats espanyoles. S'inicia en l'àmbit de la investigació teòrica amb una tesi doctoral sobre La mort en l'art contemporani (1995). L'art d'acció, dona i art, l'escena associativa, art-vida i la creació efímera en general, han sigut temes de conferències, debats i dedicació per a ella. Produeix i organitza exposicions, concerts, recitals, projeccions, accions, mostres multimèdia, partícip de col·lectius com: Bellos Grupos de Arte (1985-87), Arte-Nativa (1987-1989), Asociación de plásticos del Gran Bilbao (1989-90), Maní (1990-1991), X–Planet (1992), Las Chamas (1993-94). Des de Mediaz (Associació d'artistes visuals d'Euskal Herria, 1996-99) coordina la 1a Trobada de la Unió d'associacions d'artistes visuals. Des d'Eman Difusión, gestiona Territorios de Contagio (primer seminari de performance), el Paquete Vasco (enviaments col·lectius de performances, instal·lacions i vídeos des del País Basc, 1997-1999) i el projecte híbrid Territoris Habitables (col·laboració de recrea2 amb l'Associació de veïns de San Francisco, Eman difusión i Espacio Abissal). Altres vegades participa en esdeveniments en col·laboració amb altres col·lectius i associacions com l'Assemblea de dones de Biscaia (El Puñalito, 1994-1996), el Comité antisida de Biscaia, la Sala Badulake (Dia V. Monòlegs de la Vagina, 2003-2004), KLEM (Kuraia laboratori de música electroacústica, 2000-2005), festival de música experimental MEM (en 2007). En 2002 munta recrea2, un taller de disseny per a decoració basant-se en reciclatge, on treballa. En 2007 han participat en els tallers sobre fem: “Està en la teua mà, un altre barri és possible”, amb Basurama i Amasté. En 2008 ARRT d'ACCCIÓ la reenganxa de nou per al seu cicle de performances. Títol: Sang i llàgrimes. Conversacions amb Kama Gutier. Música: Diamanda Galas: /Wild Women With Steak-Knives, Iron Lady, Gloomy Sunday/. Duració: 38 minuts aprox. Text: "Vale madre las ganas que se le echen... pero, pues ni modo, se las vamos a seguir echando..." Kama Gutier és l’autora de Ciudad Final, publicat en novembre de 2007. |