HISTÓRICO DEL CICLO DE ARTE DE ACCIÓN / PERFORMANCE ART Arrt d'Accció
Julio 2009
 |
| JOHN GIORNO JOHN GIORNO DIU POEMES DE "LA SABIDURIA DE LAS BRUJAS" «Per a molts, John Giorno és un dels principals responsables de l'evolució més extrema que ha patit la poesia en llengua anglesa en les últimes dècades: El Spoken Word (Art de la Paraula Parlada), que en contraposició amb la lectura silenciosa o solitària, actualment disputa el centre de l'escena poètica dels Estats Units. La rellevància d'esta proposta correspon a una transformació política i demogràfica que pràcticament ha homologat internacionalment la cultura amb la societat de l'entreteniment, obligant a noves promocions d'artistes a l'anàlisi de les connexions entre l'oci i el consum, amb la intenció de revitalitzar el diàleg entre l'autor i el públic. En aquest sentit, John Giorno és reconegut com a autor fonamental en la poesia postmoderna. En La sabiduría de las brujas, la primera obra de Giorno que apareix íntegra en espanyol, la seua cerca està dirigida cap a una certa reivindicació de l'espiritualitat que no nega les misèries de l'urbs occidental. En conseqüència, la sordidesa i el luxe, la violència i l'amor, la mort i el sexe són part de la mateixa naturalesa il•lusòria de la realitat, i han de superar-se per aconseguir una anhelada equanimitat. «John Giorno (Nova York, 1936) és una figura crucial de la contracultura nord-americana. La seua obra es vincula amb la poesia dels Beatniks i els poetes de l'Escola de Nova York. Després d'entrar en contacte amb Andy Warhol i William Burroughs, Giorno va crear el servici Dial-a-Poem (Marque un poema) i va fundar la companyia de gravacions Giorno Poetry Systems. Giorno ha publicat The American Book of the Dead (El llibre nord-americà dels morts, 1964), Grasping at emptiness (Aferrant-se al no-res, 1985 i You got to burn to shine (Has de cremar per a brillar, 1994), entre altres treballs d'art i poesia. A Espanya, ha realitzat presentacions en el Festival Spoken Word de Sevilla, PROPOSTA, Experimentaclub, el MACBA, La noche de los libros i la Residencia de Estudiantes, així com recentment en la mostra Everstill de la Fundació García Lorca a Granada.» (de la presentació de La sabiduría de las brujas. DVD EDICIONES, Barcelona 2008. Presentació i traducció de Martín Rodríguez-Gaona) |
 |
| RAFAEL SANTIBAÑEZ Llicenciat en Belles Arts en l'especialitat de pintura per la Universitat Politècnica de València. S'ha dedicat a la pintura i al Mail Art i ha sigut seleccionat i premiat en múltiples concursos d'àmbit nacional, participant en nombroses mostres individuals i col•lectives tant a Europa com a Amèrica i Japó. Al Febrer de 1990 co-fundà l'Associació de Nous Comportaments Artístics ANCA, amb la qual va mantindre obert al públic un espai experimental d'activitats a València durant tres anys, on va organitzar, va gestionar i va participar en múltiples exposicions d'objectes, instal•lacions, performances, publicacions poètiques i en general tot tipus d'activitats relacionades amb la pràctica interdisciplinar. Ha organitzat i participat en Festivals i mostres de performance des de 1989 a l’estat espanyol a moltes localitats valencianes, a Granada, Madrid II Festival Internacional de Performances i Poesia d'Acció en el Centre del Carme. IVAM (València) i a l’estranger com el 5th International Festival of Alternative Arts, Transart Communication en Nové Zamky, Bratislava i Karlove Vary (Repúbliques Eslovaca i Txeca), en la Galeria Le Paquebot i l'Escola de Belles Arts de Caen (França), en el Centre Inter/LeLieu de Quebec ( Canadà) entre altres. Actualment repartix el seu temps entre la docència, l'art i la vida. La performance és una espècie de desert dels tàrtars com al llibre del Dino Buzzati. Tu pots vore-la de vegades, mes aviat pots imaginar-la, informe sense límits a lluny de tu, com si fos un miratge resplandent i titil•lant, sempre canviant, com tu. Depén del teu estat d’ànim, de l’hora del dia es mostra d’una manera o d’altra, fosca i lúgubre, brillant com un espill, et sorpren i t’aclapara o t’acompanya com una llarga ombra. El que és ben cert és que si l’has vista ja res et tornarà a semblar igual. |
|
| XEMA SOLER "L´art d´acció no és una drecera cap a la veritat, però li permet a un gaudir del paisatge quotidià de l´experiència i de la pràctica de viure". |
Junio 2009
|
| VÍCTOR BONET Vaig néixer en el 64 i per ací seguisc... "PARÈNTESI" Són la policromia, les coses polièdriques, la polisèmia... Són el contagi, el frec, la nutrició, la fruïció, les coses furtives, l’evidència, la quotidianitat, la memòria, la negació, l’engany, l’ estoicisme, el caos, l’entranyable, la comunicació, les contradiccions, la profilaxi, l’epicureisme, l’innat, les coses universals, les concretes, la socialització, el sexe, allò preconcebut, el reflex, les limitacions, l’ordre, l’autoconsciència, la recurrència, el buit, la fisura, l’immaterial, la deriva, el context, l’instint, la geometria... Són, deia, alguns motius per estar. En aquest cas és l’existència, el parèntesi, 0-1-0, o del res com un tot, de com la consciència només té sentit dintre d’ella mateixa, del temps com a constructor i incògnita... i al final, com al principi, com des de mai, novament res. víctor circumspecte |
|
| ÁLVARO TERRONES Castelló de la Plana. 1980 MOTIVACIÓ DE L'ART INSERVIBLE : En l'art d'acció, els esdeveniments i situacions que es generen al voltant d'esta forma d'expressió corporal es converteixen en una alternativa real i tangible, a l'abast de les persones que s'introdueixen en el món de l'art, sense entrar en les operacions artificials amb què s'accedeix a altres formes d'expressió artístiques, de vegades fora de les limitacions de la persona iniciada. Si el circuit no et permet rodar no cal desesperar-se. En l'art d'acció es posa de manifest el caràcter autoeditable del component artístic. No cal invertir massa diners ni estar mig cadàver perquè es reconega la teua competència en alguna matèria. Generalment, la facilitat amb què s'accedeix a persones més experimentades en l'art d'acció. Llegat conductual que resulta positiu continuar fomentant: seria estúpid no actuar com estes gentils persones, per a trencar amb els precedents, per una qüestió d'originalitat artística (situació que ocorre en altres matèries). Accionar sent conseqüent amb la pròpia conducta, ja que no és una representació, sinó una obertura psicològica pública. Ser considerat com a tal per la forma en què t'expresses. Si la conducta fora del temps d'acció és negativa el resultat durant l'acció serà negatiu. Viure de l'art d'acció però mantindre's amb altres activitats és possible. Les pretensions professionals es redueixen i la persona es centra en una manifestació autèntica i natural, generant projectes inservibles, plens i complets. Si el patiment forma part de la vida, podem descobrir la causa i trencar l'efecte. Mitjançant una acció es desfigura el sentit de la causa, allunyant-la de l'element racional per a convertir-la en absurda. Paradoxalment, quan s'observa un element absurd es genera una denúncia de resultat efectivament i manifestament racional. Si el patiment (elements denunciables) no formara part de la vida no faríem accions. Aprofitant que ningú no observa, en la soledat també en fem, d'accions. |
|
| TANIA GARCÍA Nascuda en 1984 a Veneçuela, actualment resideix a les illes Canàries on estudia Belles Arts a la ULL. Productora artística multidisciplinar, que comprén la pintura, escultura, disseny, vídeo creació i art d'acció. Realitza exposicions i accions en diferents illes canàries, així com a València, Lisboa i Porto. Membre fundadora de l'Associació Cultural i Juvenil La Cremallera, que ha organitzat i coordinat trobades, xerrades i tallers artístics de Performance : “Art en Predicat”, a més de tallers de videocreació i realització de curtmetratges. Amb poques paraules… CONCEPTES D'OBRA GRÀFICA, ESCULTÒRICA I D'ACCIÓ. La importància de la construcció de l'individu resideix en el fet que la identitat defineix un espai d'acció, tant social com territorial. En tota l'obra es planteja la cerca d'un espai sensorial, per a donar pas a una anàlisi de l'espai territorial d'un subjecte. És la cerca d'eixe espai físic a través de la relació inter-objetual i de l'empremta que deixa, partint d'exercicis d'acotació. El cos, a més de matèria, és interlocutor o conductor de l'objecte / pròtesi. Un cos d'un subjecte coetani que es troba en l'obligació d'estar en continu procés de construcció, d'assimilació d'ensenyaments, en l'obligació de dissenyar-se la vida, i dissenyar-se com a subjecte… un procés inacabable, d'un subjecte desarrelat de la pàtria, sense referents polítics, ideològics, arrelaments només a la vida de benestar que ens proporcionen els objectes, en aquest estat superflu, sotmès a amplitud de normes. Els objectes es conformen com a pròtesis que configuren l'individu, als que, més enllà d'un valor material, els atorguem característiques definidores de la identitat i doten de significat l'acció.  |