HISTÓRICO DEL CICLO DE ARTE DE ACCIÓN / PERFORMANCE ART Arrt d'Accció
Marzo 2009
|
| ÀNGELA GARCIA Castelló de la Plana, 1981. Llicenciada en Belles Arts a València. Artista perfòrmer. Durant els anys universitaris i posteriors ha anat realitzant cursos / taller sobre performance amb, Johannes Deimling, Marina Abramovic, Roi Vaara, Bartolomé Ferrando, Monika Günther i Ruedy Schill, per ampliar la seua formació en l'àmbit de l'Art d'Acció. Ha tingut contacte amb el món de la dansa i el teatre, sent l'art d'acció/ performance la seua pràctica preferida i on centra el seu treball artístic personal des de 2003, realitzant diverses accions de temàtiques distintes en diferents llocs. Ha participat com a perfòrmer i ponent en taula redona en Trobades d'art d'acció, com les organitzades per Nelo Vilar en el CENDEAC (Múrcia). Ha sigut col·laboradora en la 5t Trobada Internacional de Performance , coordinat per Bartolomé Ferrando a l'IVAM (València, 2007), i ajudant de coordinació en el festival L'Art és Acció, comissariat per Bartolomé Ferrando i coordinat per Nieves Correa i Hilario Álvarez en el Reina Sofia de Madrid, 2008 A l'estiu de 2008 ha sigut coordinadora del Concert Urbà de clausura, idea d'Enrique Máximo i partitures de Llorenç Barber, per al Festival Alter- Arte 08 a Múrcia; va dimitir d'aquesta coordinació per la censura aplicada a Leo Bassi, igual que el director del Festival i la codirectora del mateix. Ha sigut ajudant de coordinació en el I Festival Internacional de Performance, Regió de Múrcia, comissariat per Bartolomé Ferrando, en el LAB, Múrcia 2008. És membre fundador i actiu de l'Associació Cultural Sinberifora, fundada al desembre de 2006, amb la qual practica la gestió col·lectiva d'esdeveniments culturals i intervencions performàtiques en programes d'art com FAP (Festival d'Art Públic Ciutat d'Algemesí), Festival d'Art Públic Efimer d'Alginet, Nits d'Aileo i Art en l'exili... Actualment organitza junt amb diversos membres de Sinberifora A.C. el Cicle Arrt d'Accció, de caràcter mensual en l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València. |
|
| JOAN CASELLAS Ha realitzat accions arreu d'Europa, també a Amèrica, a Corea i Israel. Individualment ha exposat a la Fundació Joan Miró de Barcelona (1979), la Fundació Espais de Girona (1987 i 2003), la Bridgewater-Lutsberg Gallery de Nova York (1989), la Dri 05 Gallery d'Amsterdam (1991), la Sala 491 Art i Recerca de Barcelona (1991), l'ICA de Londres (1994), la Galeria H 2 O de Barcelona (1995 i 2001), i el CASM de Barcelona (2002 i 2006), entre d'altres. Publica textos d'art en diverses revistes i diaris com l' Avui , La Vanguardia , Papers d'Art i Bon Art. Com a fotògraf i documentalista desenvolupa l'arxiu Aire d'Art d'Acció des de 1992.i organitza esdeveniments d'art d'acció com la trobada anual La Muga Caula www.lamugacaula.cat ACCIÓ RELATIVA "Si es mou ho miraran", va dir Andy Warhol en relació a les seves monòtones pel·lícules en les quals no passava quasi res, o res de res. Les coses existeixen sempre amb relació al seu context; així un verd brilla amb un taronja i s'apaga amb un blau marí. L'art d'acció que proposo busca les relacions directes entre cadires audiència i un vídeo que vaig fer l'altre dia, etcètera. Més que no pas una qüestió de cinetisme i cos, l'art d'acció és una qüestió d'idees relacionades que persisteix després de l'acte efímer. Alhora tot és ben físic; la possible abraçada, l'ensopegada, l'acoblament del micro, la nostra foto projectada en la sala, les begudes que perillen, les taules i cadires que potser es mouran de lloc i els impulsos elèctrics entre neurona i neurona que miren de copsar des de diferents punts aquestes accions relatives entre si i entre nosaltres. |
|
| ÀLVARO PICHÓ València, 1976. Dissenyador industrial des de l'any 2000 i conclou la llicenciatura de Belles Arts aquest curs 2008/09. La meua activitat es divideix entre el disseny i l'art. La meua labor artística més abundant són baix relleus, vídeo i performance. Em dedique a l'art perquè és una de les formes que em demostren que sóc viu, que sol ser quan en els meus treballs aconseguisc incloure major o menor poètica, però poètica al cap i a la fi. Sóc una de les persones que més en dubte posa l'art i fins i tot el performance. És, potser l'esvarós de l'assumpte i per la seua difícil explicació o reducció a paraules, allò que més m'atrau perquè m'inquieta, ‘si anit ho vaig deixar ací, aquest matí estava allà'. Es diu que quan coneixes ‘algo' definitivament este ‘algo' d'alguna forma mor i és potser aquest desconeixement, aquesta incomoditat la que em porta encara a seguir practicant-ho en les seues diferents expressions. Fins i tot hui no sé què és l'art ni què és el performance i per això continue buscant, ara bé, l'energia que desprèn un bon performance és de difícil comparació a altres situacions de la vida. www.alvaropicho.com |
Febrero 2009
|
| ÁNGELES MUÑOZ Formació en Psicologia, amb un Tercer Cicle d'Estudis Universitaris on investiga sobre Teoria Política Feminista; Lectura de Foucault; Escepticisme i Arguments Transcendentals; de Plató a Aristòtil: Ontologia i Antropologia; Lectures del Pensament Il·lustrat; Nous Mètodes en Ciències Humanes(2000/2001). Més tard s'adonarà de com utilitzar eixe coneixement en la pràctica a través de l'art d'acció, després d'un període de formació en tallers artístics: Bartomeu Ferrando, Esther Ferrer, Montse Rodríguez, Javier Codesal, Alex Francés, Pedro Ortuño, Elena Octavia… i assistència a uns quants seminaris. Realitza diverses performances sense invitació i pel seu compte en cases abandonades i al carrer, filmant perquè quede testimoni com una gesta artística. I recentment en el Festival Alterar-te, on és portaveu de la plataforma d’artistes dimitits per un cas de censura www.seofrecefestival.org. És l’alma mater del col•lectiu notelocalles, que col•labora amb la Coordinadora d’associacions Murcianosevende. NOU ENFOCAMENT DE L'ART D'ACCIÓ Actualment prepare el “Taller de Perfomance: la creativitat col·lectiva” que impartiré al març en el Centro cultural Puertas de Castilla. Des de la Perfomance vull accionar modes de relació diferents amb el nostre entorn més pròxim. Crear un espai públic que augmente la creativitat i autonomia no com una cosa donada sinó com una conquista possible i col·lectiva. Des de la idea teòrica qüestione la consciència col·lectiva entesa com un poc més que la suma de les consciències individuals, que les transcendeix i s'imposa a l'individu en forma de pensament únic. Amb açò es vol dir que els valors ètics i socials s'inculquen i es desenvolupen únicament en els grups de projecció interna, en els grups-nosaltres. Açò comporta a contactes socials reglamentats on es pot trobar suport mutu però a canvi de la pèrdua d'autonomia i d'adquirir actituds enfront d'un grup-ells. La tendència del grup-nosaltres cap a una “clonació cultural” és qüestionada i subvertida des de la creativitat col·lectiva. És necessari davant de la crisi. |
|
| DOMIX Llicenciat en Arts Escèniques. (Múrcia, 1999) Especialista Universitari en Museologia i Art Contemporani (Alacant, 2005) Autor i dissenyador escènic, integrant de la companyia La Mirilla Teatro de Madrid i del col•lectiu d'acció No te lo Calles… de Múrcia. Pertany a l'equip de redacció de la revista cultural El Kraken i col•labora amb el LAB en l'organització del Festival Internacional de Performance de Múrcia. AUTÒPSIA EMOCIONAL Les benes cobreixen el meu cos, metres de tela envolten el meu cos immòbil. Són la representació de la meua vida, el meu passat, les meues experiències emocionals. Estes benes suposen el pas dels anys i cobrixen les ferides provocades pel viatge emocional que comporta la vida. Necessite obrir el meu interior i mostrar allò que sempre he guardat. Mostrar el que l'educació encobrix, coarta… mostrar l'essència del ser. En el procés de busca d'un renaixement que em permeta oblidar el meu anterior cos, la meua anterior vida, els meus anteriors sentiments, em desprenc davant de tu del pesat llast per a sentir-me lleuger en este instant. L'audiència participa en la meua performance obrint els embenats, estirant d'ells per ajudar-me a desprendre'm del passat. Quan troben una etapa concreta de la meua vida, poden tallar-la i arrancar-la de les benes encara adherides a la meua pell. |
 |
| YOSEM y JUAN MARTINEZ LAX YOSEM: Múrcia, 1970 Llicenciada en BBAA. Titulada superior en Il•lustració i Ceràmica Artística. Formació en Art-teràpia. Interessada en els processos de disgregació i transformació. Quant a la performance, igual. "PERFORMANCE CANCEL•LADA" JUAN MARTINEZ LAX: "Truca'm per anar al mercat, a comprar un tros de salmó que menjarem a mitges, jo pose l'amanida. Pots venir a ma casa, et deixe el meu sofà, un costat, i xerrem de com t'ha anat la setmana. O podem anar en tren a eixe lloc que et va agradar tant i vols mostrar-me. O te l'ensenye jo. Dóna igual. Podem comprar una ombrel•la y passejar-la per La Gran Via que li pegue l'aire i el sol, o el no sol. També vaig sentir ahir una cançó que no sé de qui és però mola, vols sentir-la? Ja no celebre el meu aniversari, tampoc el teu, ni el teu sant, ni els dissabtes, ni els divendres. I també dóna igual. Guarde pedres de molts llocs que després ja no recorde; tampoc les pedres. No tinc ni fons d'armari ni fons. Jo col•leccione caixes buides, ja saps el que m'agrada".  Des de 1969 ha fet exposicions individuals de pintura, escultura i audio-visuals en Centres d'art actual i galeries, en esglèsies, mercats, teatres… al Festival de Cante de Las Minas, i en ciutats com Murcia, Madrid, Salamanca, Chicago, Nimes (França), Dubai (Emirats Àrabs), etc. Ha col•locat obra pública monumental: escultures per als Jutjats de Múrcia i Cieza, o murals ceràmics a Múrcia i Ceutí. Recentment s'interessa per l'art d'acció. "TOTES LES ESTRUCTURES SÓN INESTABLES" La impermanència ens fa despertar de la dimensió de la no forma que hi ha en nosaltres. L'orde superior emana del regne sense forma de la consciència, de la intel•ligència universal. Podem ser participants conscients, una cosa sagrada o caos, més enllà del bo i del pitjor. Res existeix aïllat, les causes són infinites i estan connectades amb el tot. El pitjor es transforma en bo pel poder de la no resistència, que és el poder de l'univers. L'esperit s'allibera de la forma. El somiador és la realitat en què les formes van i vénen, és el que fa possible el somni, la consciència quan estàs despert dins del somni. Açò és el nou món. Quan estàs atent, la teua presència flueix en allò que fas i es transforma en consciència per a créixer, ens convertim en mestres. Accepta el moment present i troba la perfecció que és més profunda que la forma i no està afectada pel temps. El goig de viure emana de la consciència i és una mateixa cosa amb el que tu eres; la realitat de l'univers és també la teua, són el tot i el no-res, la forma i la negació de la forma. Tu no eres la forma. Totes les estructures són inestables. |