HISTÓRICO DEL CICLO DE ARTE DE ACCIÓN / PERFORMANCE ART Arrt d'Accció
Febrero 2008
|
| SINBERIFORA per AIELO DE MAL FERIT La nostra sessió mensual es fusiona en febrer amb el Festival Nits d'Aielo i Art, enguany per primera vegada en l'exili valencià i acollit per Octubre CCC. La programació pròpia d'Arrt d'accció consisteix en dues accions col·lectives - simultànies de part del grup. Sinberifora, que es podran veure en la sessió nocturna de les "Nits". SINBERIFORA és una associació de joves artistes de l'acció interessats en fer-se càrrec tant de la producció del seu treball com de la distribució i la reflexió; és a dir, per un concepte d'autogestió ideològica de l'art. Està formada per un nombre variable de persones que, de manera individual o col·lectiva, treballen en esdeveniments específics i únics. Les accions que practiquen el membres de Sinberifora van des de l'acció sonora a la transformació subtil de la quotidianitat. De l'humor irònic i enginyós als exercicis de concentració minimalista. Una exploració de les possibilitats de l'art d'acció en els badalls que queden entre gèneres i disciplines artístiques, poètiques, sonores, escèniques, etc. La cerca d'allò indefinit, el contacte amb allò real, la radicalitat conceptual, la dialèctica amb l'espectacle... Sinberifora és una espai d'investigació teoricopràctica, d'aprenentatge col·lectiu en tots els sentits. En aquesta ocasió proposem un treball col·lectiu / simultani de sis artistes: Mathieu Bohet, Ángela García, Martí Guillem, Ginés López, Marina Palomo i Nel·lo Vilar. La simultaneïtat, tal com és practicada per Black Market International des de fa anys, permet reduir la presència de l'artista individual, integrant-lo en un grup però sense anul·lar la seua subjectivitat ni subordinar el seu treball. També produeix un altre tipus de recepció en el públic, per efecte de la multiplicació dels centres d'atenció; com deia el Mestre Suzuki a propòsit del budisme Zen, mitjançant una interpenetració sense obstrucció. Multiplicar els centres suposa per a cadascú reduir la necessitat d'efectes narratius, de donar “espectacle”. És un marc més tolerant a l'experiment, a l'inacabat, a la falta d'estructura, a les formes i les vivències àcrates, a l'anarquització de les formes, de l'espai i el comportament. |
Enero 2008
| RUBEN BARROSO Artista performer, comisario independiente y gestor de eventos performáticos. En 2000 crea el proyecto CONTENEDORES, Muestra internacional de Arte de Acción de Sevilla, cuya octava edición se celebrará en febrero de 2008. Comisario de proyectos y exposiciones de arte actual y arte de acción y espacios de documentación y difusión de la performance ( Centro de Acción, Jornadas de Arte Público, Abierto, Fuera de Catálogo, arte de acción en Andalucía, Jornadas de Arte Contemporáneo y Educación, La Acción Visible, Radar, zona de arte actual, Radio de Acción, ciclo de performances …) y director de la publicación “ Casos de Estudio, cuadernos sobre arte de acción ”. Como performer ha realizado, desde 1997, numerosas acciones, instalaciones, conferencias en distintos espacios, centros de arte, eventos…y participado en exposiciones individuales y colectivas. Director de producción de vídeo arte, gestión de espacios y proyectos expositivos. CASOS DE ESTUDIO. CUADERNOS SOBRE ARTE DE ACCIÓN Presentación del número 0 de la publicación dedicada en exclusiva a la investigación, difusión, crítica y documentación sobre arte de acción y los fenómenos performativos. CASOS DE ESTUDIO // cuadernos sobre arte de acción nº 0, Sevilla, septiembre 2007 Publicación semestral de referente exclusivo sobre las artes de la acción y/o la performance en el estado español Sumario: Editorial // Ejercicios de situación, pags. 4/5 La Acción Visible, 10 años en la práctica de la Acción en España // Nieves Correa, pags.7/9 Dossier : La Acción Visible / Situación, difusión y contexto del arte de acción en el estado español, pags. 10/15 Ensayo para la construcción de un Diccionario de Situación de la Performance española // Rubén Barroso, pags. 17/79 Dossier : (Sin Número, arte de acción) // Marta Pol - Jaime Vallaure, pags. 81-89 Dossier : Sobre lo performativo // Juan Ramón Barbancho - Andrés Senra, pags. 95-118 Documentos. Casos de estudio : "Dalí, artista de acción y performer // Joan Casellas, pags. 95/118 Apéndices y notas al Diccionario, pags, 119/120. Proyecto y dirección Rubén Barroso Edita: LA ACCIÓN VISIBLE Diseno gráfico de la publicación: Rubén Barroso Fotografías de ilustración. Joan Casellas webmaster: Fernando de la Vega Publicación semestral esta publicación forma parte del proyecto de investigación y documentación sobre arte de acción LA ACCIÓN VISIBLE, CASOS DE ESTUDIO SOBRE ARTE DE ACCIÓN info, peticiones y suscripciones a la publicación: Es un proyecto en colaboración con JUNTA DE ANDALUCIA / CONSEJERÍA DE CULTURA |
|
| LLORENÇ BARBER i MONSERRAT PALACIOS MONSERRAT PALACIOS Etnomusicòloga i cantant, naix a Mèxic. Estudia etnomusicologia a l'Escuela Nacional de Música de la UNAM i cant a l'Escuela Superior de Música de Bellas Artes. De 1996 a 1999 va col·laborar com a soprano en el Coro Nacional de México. Des de 1998 és membre del seminari de semiologia musical i membre del grup d'investigadors del projecte “La música de México en los siglos XIX y XX”, coordinat pel Dr. Helmut Brenner a través de l'Institut für musikethnologie der hoschule für musik un darstellende kunst a Graz / Àustria. Des de 1999 col·labora amb el compositor Llorenç Barber en els seus descomunals concerts de campanes. Actualment realitza el doctorat en Historia i ciències de la música a la Universidad de Valladolid. És autora del llibre “De lo dicho el silencio o la certeza y el desliz” sobre heterofonies vocals llauradores del nord de Mèxic (canción cardenche) i prepara amb Llorenç Barber un llibre sobre les músiques experimentals i l'art sonor a l'Estat espanyol. És mare de dos fills. LLORENÇ BARBER Compositor, instrumentista i musicòleg, naix a Aielo de Malferit. Estudia piano i composició al Conservatori superior de música de València i Filosofia i lletres a la Universitat Complutense de Madrid, on de 1979 a 1984 dirigeix l'Aula de música. De 1987 a 1990 col·labora amb el programa “El mirador” de Televisió espanyola. Des de 1990 és professor de l'Institut d'estètica de Madrid. Des de 1992 dirigeix “Paralelo Madrid”, sèrie de concerts que el Círculo de Bellas Artes dedica a les “altres” músiques, i des de 1998 dirigeix el festival Nits d'Aielo i Art. Des de 1980 practica la veu difònica, la improvisació, la campanologia, la música plurifocal, la poesia fonètica, els concerts urbans amb campanes i la desmesura dels concerts “De sol a sol”. SOBRE "POMELO", UN LLIBRE DE "EVENTS" DE YOKO ONO. Per primera vegada posat en acció a l'Estat espanyol. Per Montserrat Palacios i Llorenç Barber. Quan el gel –també ell– entra en calor, flueix. La seua cristal·litzada quietud i fins i tot fermesa escultural, esdevé líquid element que passa, riu, s'engolfa i, àdhuc, càlid, es deixa vaporitzar en soledat amena. Alguna cosa així li va ocórrer a l'ART OCCIDENTAL després de la Guerra freda –mai millor dit– i la seua concomitant postulació d'estructures i misticismes gestuals o formals: que amb el pop i altres febres va entrar en desgel. I eixe sobreescalfament un poc sobtat, va començar a fluir en ciutats cosmopolites (i plenes de refugiats i farts de guerra) com Nova York, o en certes ciutats alemanyes o japoneses picades per una postguerra encara excessiva en rigideses i arrossegats per un ànsia d'eixir del congelat guerrejar amb molt altres estètiques armes (després d'Auschwitz la poesia no tenia sentit, va arribar a dir Adorno). I eixe emergir va prendre com a nom-talismà la paraula llatina FLUXUS, un terme que parla de l'heraclitià ser-en-canvi, i que pren context bé de festa ("FLUXUS FLUXORUM FESTUM"), bé de quotidià ser-ahí-sense-més. Potser la forma que més va practicar eixe amuntonament d'artistes que es van refugiar davall el res hermètic paraigua d'anar i tornar que va esdevindre FLUXUS, va ser l'EVENT (esdeveniment, succés, etc.), un terme que George Brecht usa per primera vegada en 1962, però que –cada qui al seu aire– molts practiquen en aquells beneïts anys d'epifania. Un dels primers llibres –coetani d'aquella històrica "An Anthology" preparada per La Monte Young i Jackson Mac Low en 1963– que es va publicar arreplegant tota una gavella d'accions, propostes, pensaments d'acció i música mental, va ser "POMELO", un "llibre d'instruccions" d'una jove japonesa que va tindre eixa estranya gràcia de l'oportunitat, és a dir, de viure no sols en el moment i lloc adequat, sinó a més amb l'activa porositat necessària per acceptar osmòticament el més inquietant que ocorria al seu voltant, i tornar-lo regurgitat en doll de poètiques peces, mínimes, moltes d'elles breus com un sospir ("Escoltar les campanades d'un rellotge: fer rèpliques exactes en la ment"), íntimes, quotidianes i senzilles, com tantes altres en fi postulades pel col·lectiu FLUXUS, o subtil i candorosament impossibles com "Avançar tots els rellotges del món dos segons, sense que ningú s'assabente". Aquest art, coetani del pictòric i barroc "happening" –propugnat després de Kaprow per tants pintors–, va resultar generador de tanta actitud conceptual o accional com es viurà en els anys 70 i mes enllà, i va tindre la seua traducció entre nosaltres en eixe fil que conformen Brossa-Santos des de Catalunya, o el molt madrileny ZAJ. De fet POMELO, publicat per primera vegada a Tòquio en 1964, arribarà prompte i un poc viudo a les nostres llibreries a través d'una traducció argentina de l'any 70. Fins on sabem, encara que tots els amants d'allò singular han disfrutat -com nosaltres- d'aquesta oportuna bretxa de creativitat que ONO-POMELO ens inocula, ningú no ha posat en peu alguna d'aquestes "instruccions", o propostes de música acció (mental, moltes vegades), que s'expliciten en aquest germinal llibre. Hui nosaltres ací volem presentar-vos una primera lectura d'alguna d'aquestes instruccions per a l'acció, i no per afany arqueològic sinó de vàlida incitació al gaudi, perquè el d'Ono és un proposar que no aspira, sinó que ja ÉS obrint. Ella ho va dir una vegada així: "Considere que la meua música és més una pràctica (gyo) que una música. Per a mi, l'únic so que existeix és el so de la ment. L'únic objectiu de les meues obres és induir en la gent la música de la ment. No es pot controlar el temps de la ment amb un metrònom o un cronòmetre. En el món mental, les coses es despleguen i van més enllà del temps. Hi ha un vent que mai no es calma". Que vostés ho disfruten. Montserrat Palacios i Llorenç Barber. La Canyada. Primavera 07. |