HISTÓRICO DEL CICLO DE ARTE DE ACCIÓN / PERFORMANCE ART Arrt d'Accció
Enero 2009
 |
| HILARIO ÁLVAREZ Béjar (Salamanca), resideix a Madrid. Artista d’Acció en actiu des de 1993. Des d’aleshores ha realitzat accions en pobles, ciutats, capitals, carrers, places, barris, trens, bars, espais, teatres, palaus de congressos, sales, galeries i museus. Nacionals i internacionals. Detesta contar la seua vida i redactar currícules. També li agrada i practica l’Art Postal (Art Correu / Mail-Art), la Poesia Visual i Fonètica i la Música Sorollista. Desitja fer constar que: Donem allò conegut per passat. Les meues accions responen a la meua comprensió de l’art com actitud davant / en la vida. Tot i això, fa algun temps vaig comprendre que l’art el fan els altres. Des d’aleshores, en les meues accions, em limite a proporcionar l’oportunitat per a que l’art es produïsca. Per a que s’hi donen vivències poètiques, és a dir, vivències d’experiència intensificada. Això, i poder fer-ho sense demandes prèvies ni justificacions posteriors, és l’única cosa que m’interessa de l’art. A banda coordine l’Oficina de Ideas Libres dedicada a la gestió i difusió de l’Art d’Acció des de 1.997 Per a informació extensa contacteu amb ofideaslibres@gmail.com |
|
| MARINA PALOMO He rebut formació en arts plàstiques i dansa des de la infància. Sent des de fa anys la performance el meu camí d'investigació. “mes que fer-la tracte de viure-la; exposant-me a unes regles que m'autoimpose, i per mitjà de les quals entre en un INTENS camí a lo DESCONEGUT. Un JOC viscut com un RISC, com un VA DESAFIAR (que m'acosten a la XIQUETA que inclús sóc). Actualment sóc ama de casa, futura mamella i educadora d'adolescents amb problemes d'inserció social. Performance “MAYA” Cos habitat per dos persones. Amb dos ritmes cardíacs diferents i simultanis. Maternitat. Úter. Xiqueta-Dona. |
|
| FABRIZIO POTESTAD La trajectòria artística que Fabricio Potestat, performer, pintor i vídeo artista navarrés, ve desenvolupant des de fa ja mes d'una dècada ha estat sempre lligada a la busca dels limits tant personals com artistics. Aquest motiu li ha conduït a xafar terrenys fronterers i a valdre's de practiques interdisciplinars en les seues peces. Però va ser per pur atzar, un dia que s'equivocà de classe i va aparéixer en la de Bartolomé Ferrando, quan va descobrir que l'art d'acció era el llenguatge amb major capacitat de fusionar o englobar diferents disciplines. L'absència com a forma més pura de temporalitat, el silenci, el buit i la pausa són els conceptes que vertebren el seu no-discurs en els seues accions. Fabrizio Potestat, ens presenta en l'Octubre CCC una acció titulada "el miracle de l'art" en la que és qüestiona la funció de l'artista i la seua instrumentalització dins del mon de l'art, posant en dubte, no sense ironia, la professionalitat del propi artista. Amb això pretén que l'espectador-receptor es qüestione els fonaments mateixos de l'obra d'art i l'experiència estètica. Actualment Fabrizio Potestat viu i treballa a València i encara que ha sigut guardonat amb diverses beques i premis, allò ja queda lluny i millor no mencionar-los. Gràcies Bartolomé. |
Diciembre 2008
|
| PEDRO DÉNIZ Naix en 1964 a Las Palmas de Gran Canaria. Artista interdisciplinar, la seua ampla versatilitat com a creador l'ha dut a desenvolupar treballs i experiències que van des de l'obra objectual a la instal·lació, des de la fotografia al vídeo o a la poesia visual, cultivant amb profusió l'acció i la performance, imposant un sentit molt obert i participatiu als seus projectes. Els seus treballs resumeixen un extens compromís amb aspectes de gran calat social i polític on es posiciona sobre qüestions pròpies del temps que li ha tocat viure. Artista amb un extens treball des de la dècada dels noranta a l'actualitat, ha residit a Tànger (Marroc), y mostrat el seu treball arreu de l'Estat espanyol; a Suiza, Marroc, Cuba, Mèxic, etc. Per a mi la performance és un territori que em permet fusionar cos, imatge, espai-temps i conceptes que me són molt difícils d'explicar o executar en altres disciplines; el considere un territori de no ningú, un cos en si mateix que em fa més lliure com a persona entre "altres", més enllà d'anàlisis estèrils. És tan efímera i directa com una tassa de café compartida en una sobretaula, o unes copes compartides en un Bar amb desconeguts; l'espai, el temps, l'atmosfera i eixa energia directa d'interrelació entre cossos: "cossos-illes", "cossos-polítics", és una cosa que me estremeix. Entenc estos territoris com un encontre, com un "meeting "Trànsit – ceguera" Esta Performance consisteix en una breu projecció en la paret on Jo aparec llevant-me caretes en què hi ha escrits (bordats) Noms d'emigrants, i a la vora estaré jo en directe assegut darrere d'una xicoteta taula col·locant-me caretes roges amb una paraula seleccionada de 10 que distints emigrants ens van enviar per correu a Gabriela León i a mi per a la vídeo instal·lació Desplazamientos (esta Performance és una versió d'aquell projecte). Les paraules que es van sol·licitar tenen que veure amb el seu trànsit, el seu trasllat emocional i físic cap a l'altre costat; i una vegada a l'altre costat ¿Què?... Les persones que van enviar la informació són emigrants que especialment elegiren Estats Units, però eixa relació podria ser el sentiment i percepció de qualsevol de nosaltres. Mitjançant l’àudio s’escoltarà la totalitat de la resta de paraules i sentiments expressats per ells en les seues missives, solapant-se unes amb altres (les que es veuen i les que s’escolten); són d’alguna manera sentiments i missatges que s’expandeixen en les il·lusions de cadascú de nosaltres. La performance és, sense pretensions, un exercici sobre la ceguera contemporània cap a les realitats dels altres, la ingenuïtat de mirar cap a una altra banda, com si fórem estruços. Al final de l’acció una obscuritat total s’ha d’apropiar durant uns segons de la sala… |
|
| ELYOENAI RAMÍREZ (Mèxic, D.F.). Mestria en Arts Visuals en l’especialitat d’Art Públic per l’Academia de San Carlos (UNAM) i llicenciada en Arquitectura per la Universidad La Salle. Va iniciar la seua activitat artística l’any 1996, i ha participat en deu exhibicions col·lectives amb pintura, fotografia, escultura i instal·lació. Formació en Performance amb Melquíades Herrera a Mèxic i Bartomeu Ferrando a València. Va realitzar la seua primera acció el 2006 i des d’aleshores s’ha convertit en la seua principal activitat artística. Actualment realitza el doctorat en Art Públic a la Universitat Politècnica de València i la seua línia d’investigació són les intervencions en els espais públics. |
|
| JAVIER MARISCO Naix a Algemesí, a la Ribera del Xúquer. Des de molt menut li van interessar les coses que aparentment no es podien explicar… Va créixer, va acabar l’institut i va anar a parar a BBAA, on, després de pintar i tacar-se amb fang, arribà a la classe de Bartomeu Ferrando, on va trobar una forma d’expressió perfecta per allò que volia expressar de vegades. Durant un any va estudiar a Oporto, on va profunditzar en el treball amb el vídeo i l’acció. Un any després va seguir treballant a Bulgària i va tornar a València… Després de dos anys en la capital del Túria reconvertit en parc, ara resideix a Göteborg, Suècia, on està fent coses amb càmera de vídeo dins del programa Pépinières Européenes pour Jeunes Artistes, fins al proper any. Per aquest esdeveniment ha preparat una peça conformada per una successió d’accions-objecte, un procés mitjançant l’acció on intenta crear poemes-objecte dotats d’una càrrega intensa i crítica. Aquesta càrrega la dóna la pròpia acció… Simplement és un enfocament més o menys ajustat i crític-xafarder d’aquesta crisi global que no ha deixat entreveure una societat cimentada en un tragí de xifres que processen sofisticats ordinadors interconnexionats mitjançant borses de comerç mundial. Amén www.javiermarisco.com |